Ens preocupem?

I no seria millor que, senzillament, ens n’ocupéssim?

Estem veient com la mirada social que es situa damunt el dia a dia de les franges d’edat més joves, es carrega d’una imatge estigmatitzada, negativa i amb prejudicis, mirall d’una societat encara amb tabús culturals, hipocresies socials i jocs d’interessos que no s’encaminen a millorar el benestar de les persones i a reconèixer-los-hi tots els drets.  Un dels més fonamentals: decidir per elles mateixes amb la preparació necessària com per fer-ho en llibertat.

D’aquesta imatge avui en podem trobar nombrosos exemples. Diuen que no participem, que no ens preocupem pel nostre entorn. Diuen que no ens interessa la política. Diuen que no volem estudiar ni treballar. Que som incívics. Diuen que tenim un oci amb consums i pràctiques incontrolades i nocives. Diuen que no sabem cuidar-nos el nostre cos i la nostra ment.  Ai, amb el jovent d’avui…  trobem nombroses mostres, per exemple en la literatura, des de l’època clàssica, què ens demostren que la imatge negativa que es projecta de la gent jove no és nova d’ara, sinó que totes les generacions han vist en les seves predecessores les causants de tots els “mals”. Però us creieu realment aquestes afirmacions o és aquesta  la imatge que ens interessa mantenir per no obrir els ulls als problemes i a les realitats de la joventut, que van molt més enllà, que tenen matisos, que tenen oportunitats i que ens afecten com a societat? Abordem-los i ocupem-nos-en.

Aquesta setmana es feia públic un estudi a la revista mèdica The Lancet elaborat per dos ex-assessors del govern britànic, David Nutt i Leslie King, amb l’objectiu d’elaborar polítiques estatals més eficaces per pal·liar l’impacte social de substancies addictives, com pot ser el tabac. L’estudi evidencia que l’alcohol, tot i ser una droga acceptada socialment, és la que causa en termes generals, més conseqüències negatives per sobre de l’heroïna o el crack. Però, en menor o major mesura, tothom consumeix alcohol i, de fet, es podria dir que fins i tot l’acceptem com a lubricant social. No se’ns fa estrany el seu consum habitual. Sabem i tolerem que en determinades situacions se’n faci un consum poc responsable o abusiu. Així doncs, es podria afirmar que tenim el convenciment que totes i tots som capaços de tenir un “control” sobre el nostre consum d’alcohol, sobre el nostre consum d’aquesta droga. El que no entenc és que si estem tan convençuts que és possible consumir sota la nostra responsabilitat i llibertat aquesta droga, no puguem fer-ho, moderadament i responsable, amb la resta de substancies que avui es consumeixen però què en canvi no tenen el reconeixement social per fer-ho. Repetim, doncs, que caldria no negar la realitat i ocupar-nos-en en comptes d’estar hipòcritament preocupats.

I la realitat d’avui és que a casa nostra existeix un consum de drogues (legals i il·legals) amb finalitats recreatives o terapèutiques. Igual de real és que  ens cal diferenciar entre consums problemàtics i d’altres que no ho són. Només entenent i acceptant les diverses realitats podrem afinar la nostra resposta pública a cada una d’elles. Així, si bé és cert que tot consum de drogues porta implícit un risc, també és cert que les mesures restrictives, criminalitzadores i que potencien la desinformació no resulten efectives. De fet, tot al contrari, són polítiques perjudicials per la majoria de nosaltres que no desenvolupem consums problemàtics i en canvi no trobem polítiques encaminades a la democratització de la demanda que ha d’anar de la mà de sensibilització, formació i control de substàncies. Aprofitem estudis com el que anomenàvem al principi, per dotar de més coherència les nostres actuacions. Fem un pas endavant i donem les eines suficients a les persones per tal que puguin prendre les seves decisions amb llibertat, més plaer i menys risc.

És justament en els nostres anys de joventut en què haurem d’assentar les pràctiques d’una sèrie d’hàbits i comportaments que en el futur podrien determinar com serà la nostra salut. Necessitem parlar clar, fomentar l’autoconeixement, acabar amb prejudicis i discriminacions, i encarar les polítiques de promoció de la salut, prevenció de riscs i, en general en coherència amb totes les polítiques públiques, tenint en compte que les persones joves entenem la salut com una comunió d’interrelacions entre satisfacció personal, plaers, responsabilitat, autonomia, llibertat –individual i col·lectiva-, i benestar.

És per això que les JERC apostem per un model de salut integral que posi l’èmfasi a garantir que el sistema acull a tot el jovent independentment del seu origen, situació socioeconòmica, lloc de residència… aquí, com en tots els àmbits, és imprescindible garantir una igualtat d’oportunitats. Peça d’aquesta igualtat en serà també el foment de la seva participació. Hem de fer partícips als i les joves en l’elaboració del disseny i l’avaluació de les actuacions i polítiques que pretenen millorar la seva salut sempre des del convenciment que només s’acompanya a la persona jove a prendre les seves pròpies decisions en salut.

No ens preocupem per imaginaris que hem creat sota imatges que es corresponen poc amb com vivim el jovent. Ocupeu-vos amb nosaltres que tinguem la informació, la llibertat de decisió i l’oportunitat d’emancipar-nos en tots els sentits.

Quant a gemmalago

Gemma Lago, candidata de les JERC
Aquesta entrada ha esta publicada en Campanya electoral. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s