SEREM ALLÒ QUE VULGUEM SER

I avui penso en Miquel Martí i Pol, que ens va deixar l’11 de novembre de 2003.

D’ell ja sabem que va ser i continua sent “el poeta del poble” perquè amb la seva obra podem conèixer la seva vida, la seva experiència vital, el patiment, l’angoixa, l’enyorament, el dolor, però també la joia i per damunt de tot l’esperança. Sentiments, tots aquests i molts d’altres, que de tan universals ens han fet companyia en diversos moments de la nostra vida.

Però a més, també és “poeta del poble” perquè la seva poesia ens tradueix la realitat d’un temps històric determinat, dur i difícil, d’una classe social treballadora a la fàbrica o en qualsevol altra, però en condicions ben precàries i d’un país, el seu i el nostre, amb qui es va comprometre i per qui va lluitar amb tota la força de les seves paraules i dels seus gestos.

M’agrada avui recordar-lo, amb gratitud, perquè Miquel Martí i Pol és un model de persona valenta durant tota la vida, que no l’arronsa cap dificultat i que amb coratge ens empeny a seguir lluitant per millorar el present i guanyar el futur.

Avui, més que mai

Serem allò que vulguem ser
debades fugim del foc
si el foc ens justifica.