JA N’HI HA PROU!

29S VAGA GENERAL

La crisi, en un sentit molt ampli i gairebé sense poder-nos imaginar la seva forma, s’ha convertit en el tema de conversa més recurrent al món occidental. Està clar, aquest cop és la nostra crisi! Aquesta sí que és digna d’aparèixer als mitjans de comunicació!. Tot i que, malauradament, sembla que molts polítics prefereixen aprofitar-ho com un recurs electoral més, enlloc de proposar polítiques valentes i oferir respostes constructives que podrien aportar solucions a la ciutadania, que, en definitiva, és qui la coneix en primera persona. És qui la pateix! Les treballadores i els treballadors sí que saben quin color i quina forma té la crisi. Té forma d’angoixa i és d’un color gris fosc.

Si ho recordeu, al PresidentZP li va costar bastant de veure que la tenia al damunt… ben bé fins que l’aigua no li arribava al coll, no va reconèixer que aquesta nova ensopegada del capitalisme també havia arribat a la bombolla en la qual vivia l’estat espanyol. Una vegada assumit, hem pogut veure com ZP oblidava ràpidament els valors que algun dia devien impregnar les sigles del seu partit i, de la maneta de les “grans potències” optava per fer proposar solucions… solucions?! O simplement pretenia perpetuar el sistema?

I és clar, sembla que des de la seva perspectiva a solució segur que havia de passar per retallar drets als treballadors i treballadores, reduir pensions, retallar sous als funcionaris, seguir engreixant el model productiu del “totxo” , retirar el xec nadó…  Si bé és cert que la crisi mundial no és responsabilitat només del govern de l’estat espanyol, també ho és que la resposta que hi dóna només perpetua el sistema i ataca, com sempre, a qui menys pot defensar-se. En aquest sentit, veiem que les reformes econòmiques i del mercat laboral impulsades pel Govern espanyol, (i no ens oblidem que compten amb el suport de CiU!) carreguen la responsabilitat de la crisi en la classe treballadora, en els pensionistes i aturats. Enlloc d’afavorir l’entrada al mercat de treball, han abaratit la seva expulsió, enlloc de blindar les condicions dels futurs pensionistes les han posat en qüestió, i enlloc de millorar la situació dels aturats, han apostat per empitjorar-les.

Zapatero, aquest socialista obrer espanyol, sembla que té la mirada desviada a la dreta i que només té en compte els  interessos de la patronal i el capital financer i especulatiu, i fa pagar als sectors més desafavorits els efectes d’una crisi que no han provocat i de la qual no en són responsables.

Un dels sectors més vulnerables som el jovent. Un de cada tres de nosaltres, avui es troba en situació d’atur. I això, no només vol dir que no té feina sinó que, sobretot, es tracta d’una persona jove que no pot emancipar-se lliurement, que no pot començar el seu projecte de vida, que no pot començar a dibuixar el seu futur. El jovent no és només el futur, és el present. Però és evident que si no podem construir-nos el nostre propi present, tindrem dret a tenir futur? N’hi ha que ja ens anomenen la “generació perduda” i s’equivoquen! La resposta ens l’hem de voler donar nosaltres, perquè és el nostre dret i perquè nosaltres decidim!

 El proper dimecres, 29 de setembre, ens cal sortir al carrer i demostrar, una vegada més, que volem decidir! Hi ha molts motius que ens han de fer sumar esforços i veus al carrer! El govern del ZP ha decidit abaratir-nos l’acomiadament, universalitzar el contracte amb 33 dies d’acomiadament, donar via lliure als ERO exprés, ampliar els espais per a les ETT’s i no apostar decididament per uns serveis d’ocupació eficients i de qualitat, flexibilitzar l’ús dels contractes de formació només en perjudici nostre, del jovent, deixar en paper mullat la negociació col·lectiva, no avançar en el marc català de relacions laborals, entre d’altres.

El jovent diem PROU! Sumem-nos a la vaga general i apostem per afavorir la flexibilitat interna, la contractació i l’estabilitat, la formació professional i l’emprenedoria, la promoció de la R+D+I, les polítiques actives d’ocupació de qualitat i arrelades a les necessitats dels territoris, la lluita contra el frau i el necessari nou model dels usos del temps. Per una societat que ha de ser de les persones amb igualtat d’oportunitats i lliures.

Companyes i companys, no ho podem permetre! Ja n’hi ha prou! La força la tenim nosaltres!

com deia Joan Margarit en un dels seus poemes:

La llibertat és quan comença l’alba

en un dia de vaga general.

Aquest dimecres més que mai siguem lliures! Cridem-ho totes i tots alhora el proper 29 de setembre i fem vaga per defensar els nostres drets!

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

El sentit de la vida és una vida amb sentit

Rizoma i la xarxa per la transformació social

Aquesta setmana passada ha estat una d’aquelles que et sacsegen en molts sentits. Necessitaré més temps per pair l’experiència, la informació, els debats i extreure’n conclusions, però com que avui es tanca la setmana i el ritme frenètic no m’ha permès dir res en aquests dies, penso que és bo socialitzar els motius que me n’han mantingut absent.

Diumenge passat, 13 persones joves vinculades a processos i organitzacions d’acció col·lectiva ens trobàvem per donar inici a la primera edició d’un programa impulsat per Nova –Centre per la Innovació Social- pensat com un acompanyament, aprenentatge i intercanvi orientat a enfortir la capacitat d’actuació i lideratge. L’objectiu: la transformació social.

Rizoma, títol del programa, s’inspira en la teoria filosòfica de G. Deleuze i F. Guattari que descriu la presa de decisions en la societat postmoderna en contraposició a un model jeràrquic basat en la subordinació. El rizoma és una tija que creix horitzontalment creant brots que es converteixen en tiges aèries. Produeix arrels i per això mateix té la seva pròpia organicitat. Així doncs, l’intercanvi per formar una trama viva i multiplicadora que estàvem a punt de posar en pràctica havia de ser obert, sinèrgic, circular i en xarxa.

Les 13 persones que conformàvem aquest primer grup rizomàtic hem estat juntes una setmana sencera, coneixent, compartint i debatent experiències sobre dinàmiques socials, polítiques, econòmiques i culturals. Com deia al principi, em caldrà més temps per extreure conclusions del que hem viscut però el que ha quedat clar és que, més enllà de les nostres diferències, totes i tots compartíem el fet d’haver nascut en un món que no ens agradava, que consideràvem profundament injust i que cal transformar per arribar a aquest altre, que sabem possible!

Una transformació que comença amb un mateix i que després s’entrellaça amb la transformació d’altres per generar una acció col·lectiva necessària. Una transformació que implica sentir-nos partíceps del món en què vivim -formació, incidència, participació, presa de decisions deliberatives i consensuades…- en definitiva, més democràcia! Una societat crítica, responsable i coherent tant a nivell local com quan es projecta internacionalment. Un desenvolupament que ha de ser el de les persones i el de totes! Igualtat d’oportunitats, respecte als drets humans, consum responsable, comerç just, banca ètica… moltes tiges d’aquest Rizoma que cal anar fent renéixer perquè sigui el projecte de totes i tots i així la transformació sigui possible.

De moment, he de dir que estic molt satisfeta d’haver-hi pogut participar, de conèixer les persones amb qui he conviscut i amb qui he compartit , així com les que hem anat trobant-nos integrant el programa en si. Experiències, punts de vista, vivències, sensacions, emocions, arguments… increïble! I també, il·lusió, col·laboració, suma, esperança! Moltes gràcies a totes i a tots!!! Aquestes llavors que es planten, segur que poc a poc aniran creixent… sabem què volem aconseguir i sabem que junts, totes i tots, podrem.

La setmana, però, també va tenir altres elements de sacseig. Però aquests, tot i la satisfacció personal, comportaven, sortosament, una important repercussió col·lectiva.

Dimecres passat, dia 22, el Parlament de Catalunya aprovava, finalment, la Llei de Polítiques de Joventut. Des que l’Estatut de 1979 reconeixia que la Generalitat tenia competència exclusiva en matèria de joventut, ha calgut treballar molt i durant molt de temps per aconseguir aquesta llei que ha de permetre desplegar el sostre màxim competencial en aquest àmbit. I en bona mesura, cal reconèixer i agrair l’esforç i la constància de moltes generacions de les JERC que ho han fet possible.

A la pràctica, la Llei de Polítiques de Joventut, defineix qui són els i les joves, crea la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ) que s’ha de desplegar fins el 2015 i que permetrà que totes les comarques i totes les ciutats de més de 50.000 habitants disposin d’Oficines Joves que agrupin tots els serveis que els joves necessitem per tenir l’oportunitat d’emancipar-nos, des de formació, treball i habitatge fins a salut, cultura i esports. És doncs, un projecte ambiciós i un pas endavant, molt important, perquè els i les joves tinguem possibilitats reals de decidir el nostre futur.

En definitiva, un dels missatges d’aquesta setmana, que vam conèixer visitant la Fageda d’en Jordà amb els amics i amigues de Rizoma, és: el sentit de la vida és una vida amb sentit.

En un dels espais on trobo aquest sentit és a les JERC, amb les companyes i companys que treballem cada dia per la justícia social i la llibertat!

Publicat dins de Campanya electoral | Deixa un comentari

El meu nou bloc

Com la Maria Mercè Marçal, gairebé puc dir que

A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa,
i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Sóc dona, jove, independentista, republicana i d’esquerres. Aquesta és la meva identitat i em penso que en aquestes paraules hi són ben resumits tant els meus principis com el meu horitzó.

És per això que des de fa anys, intento participar en la suma d’esforços per transformar la realitat des dels Països Catalans, i en coherència amb un món més solidari i just. I és entre les JERC, amb les companyes i companys que en formem part, on he trobat l’espai i l’eina de formació, de reflexió, i d’acció que ens ha de portar cap aquest món que somiem i que estem convençuts que és possible!

Des de les JERC treballem perquè el nostre discurs pugui arribar a tot arreu i perquè es concreti desplegant polítiques públiques que tenen una estació clara: l’emancipació juvenil.
A les eleccions al Parlament de Catalunya, les JERC ens presentem amb Esquerra perquè el jovent independentista decideix avançar i avança per decidir. Perquè defensem l’impuls de les eines de participació que donen la veu a la ciutadania. Més independentisme també és més democràcia. Després d’involucrar-nos perquè les consultes populars fossin possible ara és l’hora de la veritat. En la propera legislatura les JERC treballarem perquè el referèndum es convoqui i les urnes d’arreu del país es puguin omplir amb el SÍ a la llibertat, amb el SÍ de la independència.

És per això que, com a candidata de les JERC, no puc ni vull defugir aquesta responsabilitat i davant el volum d’activitat i feina que assumeixo en els propers dies, avui obro aquest petit espai d’opinió personal, aquesta finestra oberta, on aniré abocant els meus pensaments i les meves opinions en relació amb l’actualitat social i política; d’aquesta manera, podreu anar seguint i participant en la campanya del jovent independentista a les eleccions al Parlament.

Sigueu tots i totes benvingudes!

Publicat dins de Campanya electoral | Etiquetat com a , , | 1 comentari