JA N’HI HA PROU!

29S VAGA GENERAL

La crisi, en un sentit molt ampli i gairebé sense poder-nos imaginar la seva forma, s’ha convertit en el tema de conversa més recurrent al món occidental. Està clar, aquest cop és la nostra crisi! Aquesta sí que és digna d’aparèixer als mitjans de comunicació!. Tot i que, malauradament, sembla que molts polítics prefereixen aprofitar-ho com un recurs electoral més, enlloc de proposar polítiques valentes i oferir respostes constructives que podrien aportar solucions a la ciutadania, que, en definitiva, és qui la coneix en primera persona. És qui la pateix! Les treballadores i els treballadors sí que saben quin color i quina forma té la crisi. Té forma d’angoixa i és d’un color gris fosc.

Si ho recordeu, al PresidentZP li va costar bastant de veure que la tenia al damunt… ben bé fins que l’aigua no li arribava al coll, no va reconèixer que aquesta nova ensopegada del capitalisme també havia arribat a la bombolla en la qual vivia l’estat espanyol. Una vegada assumit, hem pogut veure com ZP oblidava ràpidament els valors que algun dia devien impregnar les sigles del seu partit i, de la maneta de les “grans potències” optava per fer proposar solucions… solucions?! O simplement pretenia perpetuar el sistema?

I és clar, sembla que des de la seva perspectiva a solució segur que havia de passar per retallar drets als treballadors i treballadores, reduir pensions, retallar sous als funcionaris, seguir engreixant el model productiu del “totxo” , retirar el xec nadó…  Si bé és cert que la crisi mundial no és responsabilitat només del govern de l’estat espanyol, també ho és que la resposta que hi dóna només perpetua el sistema i ataca, com sempre, a qui menys pot defensar-se. En aquest sentit, veiem que les reformes econòmiques i del mercat laboral impulsades pel Govern espanyol, (i no ens oblidem que compten amb el suport de CiU!) carreguen la responsabilitat de la crisi en la classe treballadora, en els pensionistes i aturats. Enlloc d’afavorir l’entrada al mercat de treball, han abaratit la seva expulsió, enlloc de blindar les condicions dels futurs pensionistes les han posat en qüestió, i enlloc de millorar la situació dels aturats, han apostat per empitjorar-les.

Zapatero, aquest socialista obrer espanyol, sembla que té la mirada desviada a la dreta i que només té en compte els  interessos de la patronal i el capital financer i especulatiu, i fa pagar als sectors més desafavorits els efectes d’una crisi que no han provocat i de la qual no en són responsables.

Un dels sectors més vulnerables som el jovent. Un de cada tres de nosaltres, avui es troba en situació d’atur. I això, no només vol dir que no té feina sinó que, sobretot, es tracta d’una persona jove que no pot emancipar-se lliurement, que no pot començar el seu projecte de vida, que no pot començar a dibuixar el seu futur. El jovent no és només el futur, és el present. Però és evident que si no podem construir-nos el nostre propi present, tindrem dret a tenir futur? N’hi ha que ja ens anomenen la “generació perduda” i s’equivoquen! La resposta ens l’hem de voler donar nosaltres, perquè és el nostre dret i perquè nosaltres decidim!

 El proper dimecres, 29 de setembre, ens cal sortir al carrer i demostrar, una vegada més, que volem decidir! Hi ha molts motius que ens han de fer sumar esforços i veus al carrer! El govern del ZP ha decidit abaratir-nos l’acomiadament, universalitzar el contracte amb 33 dies d’acomiadament, donar via lliure als ERO exprés, ampliar els espais per a les ETT’s i no apostar decididament per uns serveis d’ocupació eficients i de qualitat, flexibilitzar l’ús dels contractes de formació només en perjudici nostre, del jovent, deixar en paper mullat la negociació col·lectiva, no avançar en el marc català de relacions laborals, entre d’altres.

El jovent diem PROU! Sumem-nos a la vaga general i apostem per afavorir la flexibilitat interna, la contractació i l’estabilitat, la formació professional i l’emprenedoria, la promoció de la R+D+I, les polítiques actives d’ocupació de qualitat i arrelades a les necessitats dels territoris, la lluita contra el frau i el necessari nou model dels usos del temps. Per una societat que ha de ser de les persones amb igualtat d’oportunitats i lliures.

Companyes i companys, no ho podem permetre! Ja n’hi ha prou! La força la tenim nosaltres!

com deia Joan Margarit en un dels seus poemes:

La llibertat és quan comença l’alba

en un dia de vaga general.

Aquest dimecres més que mai siguem lliures! Cridem-ho totes i tots alhora el proper 29 de setembre i fem vaga per defensar els nostres drets!

Quant a gemmalago

Gemma Lago, candidata de les JERC
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a JA N’HI HA PROU!

  1. caleglin ha dit:

    ZP encara parlava de “recesión” quan tothom donava la crisi per instal·lada, es negava a prendre mesures quan ja tot esclatava al seu voltant i ara pren unes mesures que només serviran per a empitjorar la situació prèvia a la crisi i viure en un capitalisme més exagerat. Com de costum, la classe mitja es va trencant i ens encaminem a un món dividit en dos…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s